FERRAN SIGNES OROVAY (1957-2021)

Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya i Màster en Teoria i pràctica del Projecte d’Arquitectura UPC, publicant la tesi doctoral “Les Travesseres de Barcelona: necessitat de la Travessera Nord” (2020).

Professor de l’Escola Massana gairebé quaranta anys, membre de l’Equip Directiu del 1998 fins al 2000 i Director del 2007 al 2010, període clau en la implantació del currículum universitari de Grau en Arts i Disseny per la Universitat Autònoma de Barcelona i essencial per al desenvolupament i la concreció del projecte del nou edifici de l’Escola a la plaça de la Gardunya col·laborant amb l’arquitecta Carme Pinós.

Com arquitecte va tenir un ampli recorregut en l’àmbit dels habitatges unifamiliars, la rehabilitació i l’interiorisme, fets en col·laboració amb l’arquitecta Júlia González Bou.

Ha estat sempre un professor molt estimat, treballador, metòdic, generós i empàtic.

Un company i amic d’una gran humanitat, sempre afable i de tracte meravellós.

AGUSTÍ MASSANA I PUJOL (1855-1921) fou fill d’Agustí Massana i Riera (pastisser natural de Berga) i de Maria Pilar Pujol i Bausis (de la Fàbrica Pujol i Bausis, una de les productores ceràmiques més importants).

Home molt delicat de salut i de caràcter tímid i introspectiu, no va continuar en el món de la pastisseria del pare (famós establiment al carrer Ferran de Barcelona), però si va tenir una habilitat notable en el món de les finances, així com fou un apassionat col·leccionista. Reuní una important biblioteca amb uns 6.000 volums i una quantitat nombrosa de gravats sobre indumentària i arts sumptuàries que, quan va morir, va donar a la ciutat, col·lecció ubicada actualment a la Casa de l’Ardiaca. Fruit del seu llegat fou la creació d’un premi per a obres dedicades a la indumentària o sobre iconografia catalana, així com l’Escola Massana, per a l’estudi dels oficis artístics, seguint el seu mandat testamentari: “Lega, por último, a la Ciudad de Barcelona y, en representación de la misma a su Excelentísimo Ayuntamiento, quinientas mil pesetas en mil obligaciones de la Deuda Municipal, para la creación de una Escuela de Bellas Artes aplicadas a la Indumentaria y Artes Suntuarias…“