LABERINTS I TEXTURES /10.08.21
Jesús-Àngel Prieto
Aquest és el títol d’una magnífica exposició que, comissariada per Sílvia Ventosa, presenta Artur Ramon Espai d’Art (del 15/9 a 29/10 del 2021).
Coneixent a la comissaria (conservadora de Tèxtil i Moda del Museu del Disseny de Barcelona) era d’esperar aquest accent en el valor de l’art tèxtil. Valor que ella va viure de primera mà a través de la rica trajectòria de la seva mare, Aurèlia Muñoz.
I l’espai era idoni, ja que la família Artur Ramon, tenint una llarga trajectòria en les antiguitats, tenen una concepció àmplia del que pot ser exposat. Així veiem com mariden les propostes de les artistes tèxtils contemporànies amb pintures, gravats, catifes, i teles estampades africanes. Aquest és sens dubte un dels punts remarcables d’aquesta mostra, que genera una convivència sinèrgica, tot obrint la sensibilitat de l’espectador que transita d’una peça a l’altra de manera oberta i estimulant.
Perquè aquest és un dels qualificatius, a parer meu, principals de la mostra: l’estímul estètic en el sentit més íntegre del terme, tot eliminat aquella jerarquia de les arts majors i menors.
Passejar des de les peces petites d’Aurèlia Muñoz als seus dibuixos i als gravats de Chillida, de les textures vegetals de Pilar Sala a les superfícies matèriques d’una pintura de Miquel Barceló, dels “Arbres” de Carla Mañosas als teixits Kuba del Zaire, de la llana brodada d’una catifa turca a l’entramat de jute, cànem i lli de Francesca Piñol… deixo oberta la porta perquè vosaltres seguiu amb els treballs d’Amparo de la Sota i Marga Ximénez.
En un món que cada dia porta un sotrac, el lent treball de Penélope que aquestes teixidores rememoren, és un regal que hem d’agrair a la Mònica Ramon i a tot el seu equip, una provocació d’aquesta necessària “mena de meditació (que) permet que a dins meu tinguin lloc l’espai i el silenci” com ens diu Amparo de la Sota.
