PETITES HISTÒRIES - 05
Alguns records de Xema Vidal Molina de més de quaranta anys a l’Escola Massana
Història 05
Les meves relacions amb Ceràmica
1.Química per a Ceràmica.
El meu primer contacte amb la secció de Ceràmica va ser al curs 1978-79. Va ser la meva primera obertura cap a les especialitats d’Arts i Oficis.
No recordo exactament com ni qui, però em van encarregar una assignatura taller que es deia Taller de recerques de Ceràmica.
Com que la meva formació i experiència era de disseny, vaig enfocar-la com a disseny de ceràmica. La meva anterior formació i experiència laboral d’uns quants any en laboratoris i industria Química van fer que la tecnologia que vaig introduir en les recerques fos la química.
Segurament va arribar aquest fet a coneixement de la direcció i al professorat de ceràmica. Al mateix temps, el professor de Química per ceràmica, el senyor Vallvé, que tenia una botiga i crec que una petita fàbrica de ceràmica industrial, va deixar l’escola.
El professor Francesc Albors (Barcelona 1919- 1994), era el cap de la secció, em va proposar fer aquella classe.
En Francesc Albors era el cap de la especialitat de Ceràmica. Havia col·laborat amb en Llorens Artigas, des del principi en la fundació de la especialitat de ceràmica a l’Escola Massana a l’any 1941.
A la rotonda subterrània de l’estació del metro de Plaça de Catalunya, entrant per la Rambla, hi ha un mural de ceràmica, fet al 1966, en el que es pot llegir que el projecte és d’en Francesc Albors i que hi van col·laborar, entre altres, Maria Bofill i Elisenda Sala, també professores de l’Escola.
Francesc Albors i Ayala
Mural ceràmic. Metro Plaça Catalunya. 1966
Quan vaig assumir les classes, a més d’en Francesc, també eren professores l’Elisenda Sala, la Maria Bofill, la Rosa Amorós i la Teresa Magrià.
I així, l’any següent, curs 1979-80, vaig engegar la meva segona aventura d’introduir una matèria científica a una escola d’art. La meva primera acció a la Massana va ser donar classes de Matemàtiques a Disseny Industrial i d’Interiors,
Ben aviat vaig comprendre que la química és una matèria que costa molt d’acceptar, que és, en certa manera, misteriosa i no em resultaria fàcil desenvolupar aquelles classes.
L’enfocament tradicional, de la formulació química, dels òxids, els àcids i les sals, no tenia cap sentit per aquelles alumnes. Els seus objectius no eren convertir-se en químiques, sinó fer que uns certs coneixements químics els fes mes segur, interessant i predictible aconseguir les textures, dureses i colors de les pastes i els colors i textures dels esmalts.
La formulació clàssica pressuposa un mitjà aquós i s’ensenya des de la idea binària d’elements àcids i bàsics.
A ceràmica el mitjà de transformació és el forn. D’aigua n’hi ha poca o gens i els òxids es combinen i recombinen fins i tot canviant de paper pel que fa al seu caràcter en funció dels altres òxids presents.
Em vaig inventar una història, amb un llenguatge poc rigorós, però molt gràfica i divertida a partir de la taula periòdica dels elements.
Els explicava que cada columna de la taula conté unes especies d’elements o matèries amb unes característiques relacionals o sexuals pròpies. Cada tipus, cada columna, té unes preferències cap als altres grups. Uns volen donar electrons i uns altres prendre’n.
Uns els va millor amb un electró, altres comercien amb dos o tres o quatre electrons. Tot en funció de la seva posició a la taula periòdica dels elements.
Taula periòdica dels elements
Així explicava l’afinitat d’uns elements cap a altres. Els caràcters àcids i alcalí, pel fet de donar o prendre electrons i les situacions indeterminades, variables, o diferents… I això ho vam fer extensiu als òxids. El caràcter de l’òxid es en funció de l’element que combina amb l’oxigen. Un conte didàctic amb algunes aproximacions, però il·lustrador de la realitat química i divertit.
Així podíem comprendre quines característiques ens donarien diversos materials. I no només els òxids típicament utilitzats en ceràmica.
El taller de Ceràmica als anys 70.
Algunes alumnes eren aficionades a la muntanya i les animava a portar terres, de diversos colors i tipus. I fèiem proves amb esmalts i engalbes.
Sortien alguns fracassos. però força resultats inesperats i molt interessants. A partir dels resultats investigàvem la composició de les terres i provàvem de reproduir i modificar-les i fer nous esmalts.
Vaig fer les classes de química dos cursos més, fins a 1982.
Jo m’ho vaig passar molt bé, les alumnes també i, a més, vaig debilitar la mania que tenien els estudiants (i alguns professors) cap a la ciència en general i la química en particular.
Era força habitual que en Francesc Albors i altres professores de Ceràmica vinguessin a la meva classe a veure com ens havien sortit els experiments, que, lògicament, coíem amb la seva col·laboració i els comentàvem plegats.
2. Fent un pla d’estudis nou per Ceràmica.
Uns quants anys més tard, jo era el coordinador d’estudis a l’equip directiu que coordinava en Jesús A. Prieto.
A partir del curs 1997-98 el pla d’estudis del 1963 que estava en marxa encara a l’Escola començava la seva extinció i s’havia de substituir pels estudis de Cicles Formatius de Grau Superior en Arts Plàstiques i Disseny.
Durant el curs 1996-97 ens vàrem dedicar, amb totes les especialitats de l’Escola a programar les transformacions necessàries per adaptar-les als nous plans.
Em tocava a mi assistir i assessorar a les reunions amb tots els claustres de les diferents especialitats. Una feinada.
Recordo amb especial afecte les reunions corresponents a l’especialitat de Ceràmica. El grup de professores era molt peculiar. Molt interessant per les fortes personalitats de les ceramistes i molt enriquidor pel seus grandiosos coneixements.
Hi havia aleshores: Rosa Amorós, Isabel Barba, Maria Bofill, Teresa Magrià, Conxita Payarol i Elisenda Sala. Artistes molt potents i persones fortes i amb molta història viscuda en comú entre elles. tant a l’Escola com al món artístic de la Ceràmica.
Elisenda Sala, Rosa Amorós, Conxita Payarol, Teresa Magrià i Maria Bofill
Així com a les altres especialitats la meva intervenció va ser només tècnica pedagògica i, poc a poc, va ser menys necessària la meva assistència a les reunions, a Ceràmica vaig esdevenir un més del claustre. Vaig anar a totes les reunions d’aquell any i em vaig sentir un més de la família ceramista.
I és que el grup de ceràmica era ben bé una família. Les professores es coneixien des de feia molts anys. Havien estudiat a l’escola, després van ser professores i a més eren persones importants en el món de la ceràmica artística. Es coneixien en molts diversos àmbit i eren velles amigues.
Les discussions, transcendien l’àmbit purament pedagògic, de continguts o tècnic. Molts cops es basaven en idees no expressades i en prejudicis que s’havien anat creant amb els anys.
La feina no era fàcil doncs ens estàvem esforçant per reduir a uns estudis de dos anys una tradició, una qualitat i un nivell molt gran que fins aleshores tenia una durada molt més ampla. Al mateix temps ens veiem obligats a un enfocament modern dels estudis, molt diferent del que s’havia fet fins aleshores.
D’altra banda, aquest esforç es feia per una imposició externa. El canvi de pla d’estudis era imposat per llei.
I s’afegia una dificultat, doncs alguns sectors de l’Escola, reticents al canvi, creien que la responsabilitat del canvi era de l’equip directiu perquè no havíem sabut mantenir el pla anterior, havíem cedit a les pressions de l’Ajuntament.
De fet no hi havia cap altra opció per mantenir l’Escola viva i, fins i tot introduir-la en el món dels estudis reglats i subvencionats.
Però malgrat aquestes dificultats, era un luxe, em trobava treballant amb unes de les ceramistes més importants de Catalunya i m’atreviria a dir del món.
Vaig aprendre molt d’aquelles reunions.
Malauradament, el Departament d’Ensenyament no va concedir a l’Escola Massana els estudis del Cicle formatiu de Ceràmica. Per més que ho vàrem intentar i demanar no vam aconseguir canviar la decisió.
3.La Isabel Barba i jo a l’Escola El Puig d’Esparreguera.
El curs 2016-2017, abans dels confinaments de la COVID, vaig proposar a la Isabel Barba fer una col·laboració junts a l’Escola El Puig, d’Esparreguera.
Isabel Barba tornejant una peça.
L’Escola El Puig és una escola molt creativa, oberta i experimental. Una característica és que treballen sempre per projectes i, a més, sempre al projecte hi ha una part artística. L’art el tenen com una de les formes fonamentals d’aprendre.
Fa anys que pertanyo a un grup de recerca i formació de l’ICE de la UAB. Allà hi ha dues companyes: l’Anna Sala i la Núria Matas que són mestres a l’escola El Puig.
Sovint em demanen si conec algun artista que treballi un determinat tema i que voldria participar en alguna classe amb els nens i nenes. I, sovint trobo alguna amiga o amic i hi anem junts i ens ho passem sempre bé parlant amb els infants i les mestres.
Els nens i nenes de 6-7 anys havien escollit el tema “la família” per treballar.
A partir del tema estudien historia, geografia, ciència… i introdueixen diversos llenguatges llengua, matemàtiques i art.
Em van preguntar si coneixia algun artista que treballés el tema “la família” després de pensar-ho força, vaig associar el tema amb la Isabel Barba perquè moltes de les seves obres son famílies de peces.
Li vaig proposar a la Isabel si li feia gràcia participar en un projecte a Esparreguera i em va dir immediatament que si.
Isabel Barba. Conjunt coral. 2013.
Familia de bols dels infants d’El Puig
Vàrem anar a Esparreguera i vam compartir amb els nens, les nenes i les professores del Puig una rotllana a la classe.
Els vàrem parlar de les famílies d’objectes, de les característiques de la forma que fan que un conjunt d’objectes sigui una família.
La Isabel els va explicar la seva obra, com i perquè. Va ser genial.
Després, la Isabel va donar a cada criatura una boleta de fang. Els va ensenyar a fer un petit bol modelant el fang amb els dits.
Aquests bols van ser la família de ceràmica que van fer els infants.
El concepte “família” aplicat als objectes és molt interessant per reflexionar sobre les propietats de la forma. Portar aquests conceptes als infants de primer va ser molt enriquidor.
La Isabel havia treballat a Ceràmiques Sedó i tenia amistat amb ells. Quan estàvem a la classe es van presentar a l’Escola per saludar-la. Va ser molt emotiu.
Tots ens ho vam passar be i vàrem aprendre força.
