Amics de la Massana

PETITES HISTÒRIES - 06

Alguns records de Xema Vidal Molina de més de quaranta anys a l’Escola Massana

Història 06

ELIA. La Lliga Europea d’Institucions d’Art.

 

L’Escola Massana era membre d’ELIA des de l’any 1996.

ELIA és una xarxa europea d’institucions d’art, connectada a nivell mundial, que proporciona una plataforma dinàmica d’intercanvi i desenvolupament en l’educació artística superior.

Fundada a  1990, representa 260 membres en 48 països, de totes les disciplines artístiques. Això vol dir més de 300.000 estudiants de totes les disciplines artístiques.

ELIA aposta per l’educació artística superior creant noves oportunitats per als seus membres i facilitant l’intercanvi de bones pràctiques.

ELIA aconsegueix els seus objectius organitzant esdeveniments, formant grups de treball entre membres, participant en projectes de recerca i produint documents de política educativa  que aborden temes d’actualitat.

En Jesús A. Prieto,  director de l’Escola (1993-2000), va ser l’impulsor de l’adscripció a ELIA. La professora responsable i la Secretària del departament Internacional de l’Escola i el director, van començar la participació de l’Escola a la conferència d’ELIA de Lisboa (“Reflections on the Human Face”, novembre 1996)

A novembre de 1998, a la conferencia de Hèlsinki (“Where Are We Going? The Artist as Communicator in the Third Millenium”) l’Escola es postula per formar part del Consell d’ELIA. Jesús A. Prieto representà a l’Escola Massana, des del 1998 fins el 2002 (de tres a quatre reunions per any, en diferents ciutats europees).

ELIA Board / Amsterdam 12-12-1998

Una altra activitat d’ELIA a l’Escola va ser la taula rodona “Escoles d’art a Europa: el compromís amb la ciutat”, ELIA- Escola Massana 1999, impulsada i moderada per en Jesús A. Prieto.

Prèviament, havíem fet d’amfitrions d’un seminari restringit sobre un projecte titulat “New Academy”.

NewAcademy ELIA
New Academy a l’Escola Massana.

Sisena conferència a Barcelona “A bounty, boundless as the sea…”– Arts’ generosity”.

Al juliol de 2000, hi va haver una trobada a Barcelona, la sisena Biennal d’ELIA.

Organitzada i liderada per l’Institut del Teatre amb la col·laboració de l’Escola Massana, Raimon Àvila i Jesús Ángel Prieto , directors d’ambdues institucions van cooperar en el disseny i el desenvolupament de la conferència.

Es va desenvolupar majoritàriament a l’Institut del Teatre, amb el títol: “A bounty, boundless as the sea…”– Arts’ generosity”. (Un regal il·limitat com el mar – La generositat de les arts.).

Van participar prestigiosos conferenciants com Manuel Castells i Eduard Delgado, així com Carla Delfos, directora i John Butler, president d’ELIA.

Per part de la Massana també vàrem tenir una representació important. En Jesús A. en la taula rodona de presentació del congrés i jo en una taula rodona en la que es va parlar de la gestió de les escoles d’art.

Cartell de la Conferència de Barcelona
Raimon Àvila , Jesús A. Prieto i Pau Monterde (president de l’Institut del Teatre).
Xema Vidal a la taula rodona sobre la gestió dels centres d’Art.

Aquell any, a l’estiu del 2000 hi va haver relleu en la direcció: vaig ser escollit Director de l’Escola. En Jesús Ángel Prieto va continuar sent el representant de l’Escola Massana al Consell d’ELIA, responsabilitat que va mantenir fins a l’any 2002

Setè Congrés a Dublín.

A aquesta conferència hi vàrem assistir, per part de la Massana Jesús Prieto, Cécile Dedieu (responsable del departament d’Internacional), Sensi Cervantes i Xema Vidal.

Va ser molt interessant, molt ben organitzat. La ciutat de Dublín és encantadora i va afavorir molt els contactes entre els participants i les institucions.

7a. Conferència d’ELIA. Dublín, octubre del 2002.

En algunes d’aquestes trobades, als acollidors pubs de Dublín, es va gestar la idea d’organitzar a Barcelona la primera edició de la Teachers’ academy al 2003.

La idea va anar prenent forma a partir de converses amb en Jesús A. Prieto, en Pau Monterde i en Raimon Àvila i jo.

Primera Acadèmia de Mestres d’ELIA a Barcelona 2003

L’ELIA Teachers’ Academy és una idea que va concretar a la reunió del Board entre la conferència de Barcelona i la de Dublín.

Va tenir lloc per primera vegada a Barcelona l’any 2003, seguida de Rotterdam 2005, Brighton 2007, Sofia 2009, Porto 2011, Utrecht 2013, Tilburg 2015, Londres 2017… en l’actualitat encara és celebra cada dos anys.

L’Acadèmia és una plataforma per a professors i artistes docents en educació artística superior. El seu objectiu és estimular i implicar artistes docents, professors i investigadors en la discussió amb les seves companyies en institucions d’educació artística superior a nivell internacional mitjançant la participació i el compromís en un programa variat. El seu focus principal és “l’estat de la qüestió” de l’ensenyament i l’aprenentatge a l’ensenyament artístic superior.

Intenta fomentar l’aprenentatge dins de la comunitat respectives de professionals beques innovadores, investigacions d’última generació, reptes pertinents i preguntes d’experts mostres, joves professionals i ments noves.

L’Acadèmia ofereix oportunitats per compartir i gaudir d’una sèrie de presentacions formals i informals, treballs en curs, conferències, tallers creatius, debats i activitats socials mitjançant la creació d’un aparador per a l’educació artística en relació amb la pràctica. creativa. L’èxit de l’Acadèmia depèn de la contribució activa dels seus participants.

Imatge de la Teacher’s Academy dissenyada per Pere Fradera.

Impulsada per Jesús A. Prieto i col·laborant en el disseny i la coordinació de la ELIA Teachers’ Academy, amb Agustí Ros, Xema Vidal, Pau Monterde i Raimon Avila, amb el lema: “Bones pràctiques en l’ensenyament de les arts”, Barcelona 2003.)

La inauguració de l’acadèmia de Barcelona, es va fer al Poble Espanyol de Montjuic, amb un còctel de benvinguda i la possibilitat de sopar als restaurants del Poble.

A la primera teachers’ Academy, organitzada per la Massana i l’Institut del Teatre, l’Escola va participar-hi molt activament.

Tallers:

Una acció molt interessant va ser el taller “Reptes tècnics i estètics: construcció de vaixells” liderat per Joan Suñol i Enric Bosch, professors de projectes de la Massana.

En aquest taller es va proposar als estudiants la creació, disseny i realització experimental d’un hovercraft, un aerolliscador.

El valor principal de la idea era la metodologia del projecte: el disseny i la construcció de l’objecte enllaçats i simultanis, donant entrada a l’experimentació al projecte, al mateix temps que l’aplicació metodològica dels resultats en un feedback ràpid, dinàmic i eficient.

Va ser un èxit.

Enric Bosch, disseny i muntatge de l’hovercraft.
Josep Mañà experimentant amb l’aerolliscador.

Sessió interdisciplinària:

Una altra intervenció de l’Escola va ser una conferència o classe teòrica i pràctica, feta al teatre experimental de l’Institut del teatre.

El tema era la interdisciplinarietat.

Vàrem reunir-nos en una taula, amb ordinadors i projectors Peret, dissenyador gràfic, Tom Carr, escultor, Xavier Maristany, músic i Xema Vidal Dissenyador industrial.

Les diferents intervencions, anaven acompanyades de projecció d’imatge dels dibuixos de Tom i Peret i el so en directe amb el saxofon d’en Xavier, i les pinzellades teòriques i imatges d’objectes d’en Xema.

El propi discurs, amb interferències positives entre els diferents llenguatges pretenia ser una experimentació interdisciplinària i un exemple pràctic de com fer que disciplines diferents es complementessin i diàlegssin d’una forma dinàmica per oferir un objecte de comunicació diferent i creat.

Taller nterdisciplinari.

Va tenir una acollida molt variada, a algunes persones les va encantar i van gaudir de l’experiència, però a altres els va semblar irrellevant i a altres fins i tot pedant.

Crec que aquesta disparitat d’opinions va expressar el seu èxit. La presentació en si contenia una certa provocació front a la idea d’Acadèmia.

Un dels objectius era precisament remoure les ments dels assistents per tal de possibilitar una visió crítica de la pedagogia de l’art i el disseny.

La barreja d’expressions artístiques aportada pels ponents actuava com a exemple per intentar una concepció no disciplinària ni jeràrquica de les diferents formes expressives a les escoles d’art.

Actes de Comiat de l’Acadèmia:

El sopar final es va fer al patí de l’Escola Massana precedit d’un concert.

El marc d’aquell patí en part gòtic i, amb l’ombra de l’esperit d’Antoni Gaudi a l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va ser molt agradable, amb un cert aire màgic.

Magnífica i amistosa cloenda d’una acadèmia molt profitosa i creativa, on l’Escola Massana i l’Institut del Teatre van oferir als participants unes activitats molt noves i interessants.

Notes i referències:

-Text redactat en col·laboració amb Jesús A. Prieto.

-https://elia-artschools.org/page/AboutUS

-ELIA. https://elia-artschools.org/

-http://www.jesusangelprieto.eu/coordinaci%C3%B3n-y-asesor%C3%ADa-cultural/

De local a global… i viceversa.

Jesús Angel Prieto.

Si no recordo malament, va ser Sensi Cervantes, la tècnica del Departament d’Internacional de l’Escola, que va posar al nostre equip directiu, sobre la pista d’ELIA.

Teníem molt clar que calia ser presents en el panorama europeu, ja havíem tingut alguna experiència frustrada en l’etapa final del mandat del director Francesc Miralles (1980-1989): diverses escoles europees (i molt especialment la Hochschule der Künste de Berlín) havien demanat que la nostra Escola formés part del programa Erasmus. Com a Cap d’Estudis de l’equip de F. Miralles, vaig anar a una reunió constituïen d’un grup Erasmus a Bristol (octubre del 1989) on varen ser molt ben acollits… però una carta posterior del Ministeri d’Universitats ens feia palès que no podíem formar part del Programa Erasmus perquè no érem una escola universitària (i això que la mateixa escola de Berlín havia enviat una carta al Ministeri demanant que la nostra Escola fos candidata a l’anomenat programa, ja que, sens dubte, el nostre nivell acadèmic era molt reconegut i valorat).

Aquesta consciència del nostre reconegut nivell ens va portar a formar part d’ELIA on era el reconeixement i no l’adscripció universitària el que importaven. Formant part d’aquesta associació creixíem com a centre formatiu, apreníem de les corrents europees pedagògiques, establíem vincles personals amb diverses institucions, i validàvem en directe la nostra qualitat formativa.

A Lisboa (1996) varen tenir el nostre primer tast: Montse Vendrell, responsable del departament d’Internacional, Sensi Cervantes i jo mateix (per cert, Josyane Franc de l’Ecole d’Art et Design de Saint-Êtienne, va ser sempre una gran validadora de la nostra presència a l’associació).

Lisboa 1996_r
Lisboa 1996.
Sensi Cervantes, Josyane Franc (Saint-Êtienne, Ecole d’Art et Design) i Montse Vendrell.

A Hèlsinki (1998), amb una gran complicitat amb l’Institut del Teatre i el seu director Raimon Àvila, ens varen fer presents al Board, tot just madurant la idea d’oferir Barcelona com a seu de la 6 Conferència bianual aprofitant la posada en marxa de la nova seu de l’Institut del Teatre (cal no oblidar el muscle institucional i econòmic de la Diputació de Barcelona).

Aquí teniu un enllaç d’un reportatge, d’un collage d’imatges d’aquella fantàstica conferència, que ens va acabar de posar en el mapa de les escoles d’Europa, tot valorant el nostre paper per part de les nostres autoritats directes de l’Ajuntament de Barcelona, especialment la regidora d’Ensenyament, Marina Subirats, i del Gerent de l’IMEB, Manel Blasco.

https://vimeo.com/manage/videos/687720173

No tinc cap dubte que aquest esforç nostre (vull dir de l’Escola) va ser molt rellevant per apuntalar la signatura d’inici de les negociacions amb la UAB per a la nostra vinculació primer (amb el Graduat) i posterior adscripció (amb el Grau), així com, donada la impossibilitat de continuar ocupant un edifici entranyable, però inadequat i perillós, plantejar el tema de la nostra seu. A poc a poc, després d’un intent de projecte d’adequació i rehabilitació de l’edifici de l’Antic Hospital (que hagués limitat l’Escola a tenir una sola línia de formació donat l’espai finalment disponible), es va obrir el que seria el camí definitiu per a un edifici de nova planta a la plaça de la Gardunya. I, finalment el Grau Universitari.