Història 07
El Primer Curs pilot.
Sent director en Francesc Miralles es va proposar fer un canvi de pla d’estudis.
L’objectiu era modernitzar els estudis i adaptar-los a una estructura Universitària.
La idea era comprimir els currículums passant de cinc a quatre cursos, ampliant l’horari diari i mantenint el nivell de coneixements.
Consolidant el primer curs bàsic comú a tota l’Escola.
També es van racionalitzar els itineraris docents. Els segons cursos estàvem parcialment agrupats entre diferents especialitats.
Per primer cop es va trencar la típica divisió entre dissenys, oficis i arts.
Els itineraris estaven agrupats segons els contexts d’aplicació: objecte, imatge i espai.
El curs 1988-89 vam posar en marxa experimentalment un grup que agrupava dues especialitats d’objecte: Disseny Industrial i Joieria.
Aquella experiència es va anomenar el curs Pilot.
El pla d’Estudis.
El curs 1991-1992, el director Lluís Doñate em va proposar entrar al seu equip directiu com a sotsdirector, substituint a Antoni Pérez Mañosas, que havia dimitit.
En aquell moment jo formava part del comitè d’empresa de la Massana.
Acabàvem de negociar la baixada del percentatge del sou base que definia l’antiguitat, a canvi d’un increment del mateix i de l’equiparació amb els demés treballadors municipal. Això, a nivell econòmic era avantatjós: un percentatge més baix d’una quantitat més alta era millor que un percentatge alt d’un sou base baix i congelat des de feia anys.
A més l’equiparació ens obria la porta a gaudir dels augments que es pactarien amb el comitè d’empresa de l’Ajuntament i, a mig termini, obrir la possibilitat de ser funcionaris de ple dret de l’Ajuntament de Barcelona, com així va ser l’any següent.
Vaig acceptar la proposta del director, vaig dimitir del comitè i, una de les primeres feines que vaig assumir va ser fer els tràmits necessaris al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, per actualitzar el currículum i que ens aprovessin el nou pla d’estudis que ja s’estava assajant des del curs 1987-88.
A l’Escola teòricament s’impartia un pla d’estudis aprovat al BOE l’any 1963. Era un pla especial per a l’Escola Massana. L’Escola es definia com escola adscrita a la Llotja.
Podia impartir, examinar les matèries del pla i remetre els resultats a la secretaria de Llotja.
Els estudiants, si volien obtenir el títol oficial, s’havien d’examinar de revàlida davant d’un tribunal de l’Escola Llotja.
Amb els anys, els noms i la descripció de totes les assignatures del l’any 63 s’havien hagut de mantenir oficialment, però a l’Escola, els continguts i els noms de les matèries que realment s’impartien s’havien anat modificant i adaptant-los a la realitat de l’art, els oficis artístics i el disseny.
En aquell moment els títols i els continguts de les assignatures no es corresponien gairebé gens amb els del pla d’estudis oficial.
Des de la secretaria de la Massana es feia un treball de traducció entre les assignatures reals que es estudiants havien cursat i les que constaven en el pla d’estudis. Aquest fet era acceptat i compartit per l’escola oficial Llotja, que es trobava en la mateixa situació i feia la mateixa operació.
Aquesta realitat estava tan assumida que ja molts de nosaltres no n’érem conscients.
Em vaig dedicar a fer encaixar el jeroglífic de les assignatures dels cinc cursos que tenien els estudis als quatre cursos que havíem creat i que estàvem experimentant.
No era una feina fàcil però amb paciència i temps ho vaig aconseguir.
La idea, ens havien dit, no podia ser un canvi de pla d’estudis, sinó d’una adaptació horària de cursos del mateix pla. Un canvi de pla d’estudis és una feina molt més complexa tècnicament i, fins i tot, políticament. Per canviar un pla d’estudis calia involucrar al Ministerio de Educación i al Departament d’Ensenyament.
Vàrem presentar, per la seva aprovació una taula d’equivalències amb número d’hores i descripció de les matèries equivalents a les que impartíem en aquell moment.
Però em van dir que no estava bé. Doncs el pla d’estudis que volíem adaptar en cursos i horaris era el de 1963. Vaig haver de convertir la taula a la traducció d’assignatures que feia la Secretaria de l’Escola. Un treball de ciència ficció, doncs no hi havia res real en la taula.
Encara ara em sorprèn l’absurd de la situació. No podíem actualitzar el pla, totalment obsolet malgrat tothom sabia que no es corresponia amb el que s’estava fent, però podíem canviar les hores i els cursos del pla fals i continuar endavant.
Però van acceptar la feina i, d’aquesta manera, ens van aprovar el Nou Pla d’estudis.
El curs pilot que havíem creat per experimentar i posar en marxa el nou pla d’estudis era d’un sol grup i s’hi agrupaven els alumnes de Disseny Industrial i de Joieria. El grup d’objecte.
La idea era assajar les modificacions sense afectar tot el sistema i, si anava bé, canviar el pla d’estudis de totes les especialitats, l’any següent, com així és va fer.
Aquest primer curs tenia les matèries comunes i alguna específica. A segon curs s’incrementaven les específiques, però encara n’hi havia alguna comuna.
El tercer i quart cursos eren específics i tenien matèries optatives que podien cursar tots els alumnes de qualsevol dels altres grups.
Els Pilots. El grup, el treball.
El grup d’alumnes que va constituir el curs pilot, va ser molt especial . La procedència geogràfica era súper variada. Hi havia alumnes catalans, però potser no eren la majoria… Venien d’Euskadi, Navarra, Balears, Andalusia, País Valencià, Canàries…
Era molt divertit sentir tantes llengües i tants accents a la classe. L’ambient de treball era molt bo. El grup es va cohesionar molt ràpidament. Es trobaven, cooperaven, realment va ser un dels millors grups d’alumnes que he tingut.
Eren uns alumnes molt treballadors, molt motivats pels estudis i d’un nivell força notable. I, al mateix temps, un grup molt divertit, molt unit i sempre disposats a passar-ho be. Algunes festes i activitats van ser molt boniques i divertides. Un exercici que havien fet va culminar en una desfilada de “moda” a la que van participar tots els alumnes i, al final una festa, alumnes i professors junts.
Els professors.
D’altra banda, el professorat teníem la consciència d’impartir un curs especial pel fet de ser un pla pilot.
Matèries noves, horari nou, encetàvem tots plegats un projecte i teníem la il·lusió de canviar la dinàmica de l’escola després de molts anys. Hi havia una motivació especial en impartir aquell curs, en fer-ho més bé que mai.
Els professors que vam desenvolupar el primer curs 1988-89 van ser:
Dibuix: Gemma Amat i Ivan Vial
Taller de disseny: Lluis Forteza i Xema Vidal
Geometria: Josep M. Broch, Carles Albert Brell i Josep Carles Pérez
Introducció a l’estudi de l’Art i del Disseny: Cristina Serrate
Taller de Morfologia: Marisé Álvarez, Sílvia Puig i Úrsula Viñolas
Taller de Tecnologia: Marisé Álvarez i Josep Mañà.
Teoria i metodologia de l’Art i del Disseny: Antonio Ontañón.
Un exercici de Primer curs. Mies van der Rohe. El pavelló i la joia.
Un treball de projectes molt interessant va ser el que vàrem anomenar Mies van der Rohe 1, 2, 3.
“El llarg camí que va dels materials al treball creatiu, passant per la funció, té una única meta: la creació d’un ordre fora de la desesperant confusió del nostre temps” Mies van der Rohe.
L’exercici proposava la creació i realització d’una joia, basant la composició i els materials de la mateixa en l’estudi previ del Pavelló d’Alemanya de l’Exposició Universal del 1929 a Barcelona.
El primer pas va consistir en estudiar el pavelló de Mies van der Rohe: modulació, materials, composició i també concepte, història, detalls… L’estudi fet a base de dibuixos sobre l’espai, fotografies, estudi històric del disseny i la construcció del pavelló, teoria del moviment modern, anàlisi morfològica: modulacions, proporcions…
I per expressar l’estudi, realitzar una maqueta a escala 1:200, reflectint tot allò analitzat a partir de la visita al pavelló.
El segon pas va ser expressar a través de tres composicions planes, fetes en collage, les sensacions rebudes i els conceptes associats tan a l’edifici, com a la obra en general del genial arquitecte alemany.
I el tercer va ser el disseny i la realització d’una joia, un fermall que reflecteixi, amb la seva forma, composició i materials, tot el que havíem estudiat i les sensacions i coneixements recollits en les dues fases anteriors.
D’aquests treballs vam fer una exposició a la Sala Busquets de la Massana del 17 al 21 d’abril de 1989.
Celebracions
Però tot no acaba aquí. Vint-i-cinc anys més tard d’acabar els estudis, l’any 2017, a proposta de Candela Reymundo i Martín Linacisoro es convoca una trobada a Barcelona per tal de celebrar l’aniversari.
Es va concretar la trobada al setembre del 2018.
Una trobada i sopar al vespre de divendres per als més entusiastes i un dinar al costat del mar al Poble Nou el dissabte.
Un èxit; vàrem trobar-nos més de vint persones.
Vaig fer un petit muntatge commemoratiu, com obsequi per tot el grup.
Periòdicament, després d’aquella trobada, en Martín, que és l’animador del grup, quan ve a Barcelona, convoca a tothom a fer una cerveseta. I hi va qui pot i vol, dels que estem a Barcelona.
I ara…
Ara a finals d’aquest curs, fa trenta anys de la graduació d’aquell grup d’alumnes tan especials.
Per celebrar l’aniversari de la finalització dels seus estudis a la Massana, es va convocar una trobada a la Sala d’Actes de l’Escola Massana, a l’edifici nou el dia 1 de juliol del 2022.
Va ser un èxit de nou!!
El director actual, Carles Ferrer els va donar la benvinguda i els va fer un obsequi de l’Escola.
Martín Linacisoro va ser el conductor de l’acte, jo vaig presentar el contingut en fotos d’aquesta petita història, l’Úrsula Viñolas i la Míriam Broceño ens van regalar una revisió del fulletó del 88-92, amb l’avió sobrevolant la terra, comparativament a una actualització preciosa amb una visió actual amb un OVNI abduint algun agosarat pilot.
I en Felix LLorente Zuazu, el company joier, ens va regalar una revisió modernitzada del pin que havíem tingut els anys dels estudis.
Vam visitar l’edifici nou de la Massana, els va agradar molt i ens va donar ànims en comprovar que l’Escola, trenta anys després, segueix amb el mateix esperit innovador i creatiu que tan bons resultats ha donat en els camps de l’Art, els Oficis i el Disseny.
I, després, un sopar plegats, divertit com sempre.
I, així fins a la propera celebració que, de ben segur ens tornarà a reunir, perquè els components d’aquest grup seguim obrint portes i finestres per trobar allò que busquem.